El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003)

Resum

Com a directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, constituït des de l’any 2000 pels museus de Geologia i Zoologia de l’Ajuntament de Barcelona, i com a editora de la col·lecció Monografies del Museu de Ciències Naturals, em plau presentar-ne el tercer títol, ‘El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003)’. En aquesta obra, l’autora, Alícia Masriera, dóna una visió breu i sinòptica de la història dels museus de ciències naturals de l’àmbit municipal a partir d’un originari Museu Martorell de temàtica diversa. És precisament en aquest treball on trobem justificat el nom de Museu de Ciències Naturals que recentment se’ns ha assignat, nom històricament utilitzat quan el Museu va passar a conservar i exposar espècimens de gea, flora i fauna.

Aquesta monografia vol deixar constància d’un fet transcendental, des del punt de vista cultural, per a Barcelona: l’acceptació per part del consistori, l’any 1878, del llegat de Francesc Martorell i Peña (1822-1878). Conseqüència d’això va ser la inauguració, quatre anys més tard, d’un museu públic al parc de la Ciutadella, origen i bressol de l’actual Museu de Ciències Naturals. Els anys 2003 i 2004 es va commemorar el 125 aniversari de la fundació del Museu Martorell (Museu de Geologia des de 1924) mitjançant una exposició i un cicle de conferències al·lusiu als avatars del Museu en el marc sociocultural i polític de diferents èpoques. Aquest llibre és el reflex d’ambdues activitats.

La monografia apareix, oportunament, en uns moments en els quals s’està treballant més que mai en el projecte de creació del futur Museu d’Història Natural de Catalunya, ens aglutinador de tots els museus i col·leccions de ciències naturals de Catalunya oberts al públic. En aquest context és interessant, doncs, donar a conèixer la història del primer museu de ciències naturals del nostre país, atès que el seu origen, la seva evolució i la tipologia de les col·leccions que conté el situen com a capdavanter del projecte. Tant de bo que aquesta obra també serveixi per fer més curt el temps d’espera fins que el projecte sigui per fi realitat.

No vull acabar aquestes línies sense expressar el meu agraïment a l’autora, al personal i als col·laboradors del Museu de Ciències Naturals, als diversos col·legues que amb el seu ajut van fer possible l’exposició El Museu Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003) i també als conferenciants Dra. Carmina Virgili, Dr. Josep M. Camarasa i Dr. Josep M. Fradera, conreadors de les ciències naturals i de la història de la ciència, els quals amb la seva presència i parlaments van dignificar l’aniversari de la fundació del nostre primer museu barceloní.

Alícia Masriera
És doctora en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona i Diplomada en Estudis d’Especialitat (DEA) per la Facultat de Ciències d’Orsay (Universitat de París). Durant la dècada de 1967-1977 va ser professora de Petrologia Sedimentària a la Facultat de Ciències (Secció Geològiques) de la Universitat de Barcelona. L’any 1969 va guanyar la plaça de conservador tècnic del Museu de Geologia (Museu Martorell) i el 1985 en va ser nomenada directora, càrrec que ha ocupat fins que es va jubilar, el desembre de 2005. Durant els darrers vint-i-cinc anys, més enllà de les funcions pròpies del càrrec, ha dedicat la seva activitat científica a la col·laboració en diversos treballs dirigits al millor coneixement geològic dels terrenys mesozoics i terciaris del Pirineu català i aragonès (cartografia geològica, estratigrafia i interpretació geodinàmica) i n’ha publicat els resultats com coautora en diferents revistes de l’especialitat i, des de 1990, assíduament a Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, publicació de la qual és directora.Més de trenta-cinc anys de treball al Museu la fan coneixedora de la història d’aquesta institució, tema que, de forma sintètica, va tractar en l’exposició El Museu Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003) inaugurada el desembre de 2003 a l’Edifici de Geologia del Museu de Ciències Naturals i que avui és l’objecte d’aquesta monografia.